ELS LLOPS, Esteve Plantada, Laia Noguera i Joan Duran








































BIOGRAFIES



















RESSENYES
Copyright ® 2004-2009 Gráficas Irlanda S. A. All rights reserved
Escrit a sis mans, Els llops és un poemari d'un sol traç. Vol ser un únic udol que eixordi individualitats, que les arraconi a l'anonimat per assemblar-se més al poema en abstracte i en majúscules. Però també és un poemari d'un sol jaç, una improvisació lliure al voltant d'un tema que té més de jaç -i de jazz- que d'artifici carcerari. Compartint l'harmònic però sense una estricta melodia ni una calculada voluntat prèvia, aquest llibre és un cadàver exquisit, un delit subterrani d'unir arts i esforços en la baralla contra alguna plenitud lunar que es resisteixi -rere el misteri gutural del llop- a la plena llum de ser compresa i engolida. És l'alcohol contra el greix que emmascara la fisiologia del plaer que només aporta la poesia.

ELS AUTORS


La Garúa Llibres | col·lecció La Garúa poesia, 3 | ISBN 978-84-936983-0-0 | 10’00 €
72 pàgines | Publicat el març de 2009 | 12x18 cm | Poesia | Català

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és escriptor i músic. Ha publicat quatre llibres de poesia: A l’ombra dels violins (1997), Kosovo, 25 poemes, 25 imatges (2000), Oblidar (2001) i Temporari (2007) i ha guanyat els premis Amadeu Oller per a poetes inèdits (1997) i el d’Òmnium Cultural de poesia del Vallès (2006). Ha exercit la crítica literària al diari Avui i actualment escriu articles a El 9 Nou i crítiques de cinema i literatura en diferents revistes i periòdics. Com a músic, és membre del grup de pop irònic “Els Nens Eutròfics”, amb els quals està preparant el que serà el seu primer disc. És coeditor, juntament a Laia Noguera, de l’edició en català de la revista digital “The Barcelona Review” i membre de col·lectiu Granolleig.

Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983) és poeta, narradora i dramaturga. Ha publicat els llibres de poesia L'oscultor (2002), Fuga evasió (2004), la plaqueta Incendi (2005) i No et puc dir res (2007). Ha gravat el disc  Carboncle amb el violinista de roda Adrià Grandia i és guitarrista solista en el grup de thrash Red for more.

Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978). És poeta i bioquímic. Ha rebut diversos premis de poesia: el Miquel Martí i Pol amb el poemari Zoòtrop (1998), l'XI Premi Ramon Comas i Maduell de Poesia pel poemari Kore (2001) i l'XI premi Màrius Torres per Domèstica veritat (2006). L'any 2004 publicà el poemari Nix, finalista del Rosa Leveroni. Paral·lelament ha publicat, també, dues plaquettes: Paisatge Convencional (2002), i Assaig d'Àngel (2005) i el llibret d'Òpera Bruna de Nit (2004).



Els llops com a metàfora, de Teresa Costa-Gramunt, L'Eco de Sitges (13/06/2009)